En aquesta entrada veurem com programar les classes tenint en compte la diversitat de l’aula a partir del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).
Què és el DUA?
El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) és un marc conceptual de referència per als docents a l’hora de dissenyar les programacions didàctiques i situacions d’aprenentatge que tindran lloc a l’aula. Programar amb DUA és seguir unes pautes per programar tenint en compte la diversitat.
Quin és l’objectiu del DUA?
El DUA persegueix que els estudiants es converteixin en aprenents experts. Que tinguin prous recursos i eines per abordar diferents problemes contextualitzats i que siguin estratègics. És a dir, que puguin plantejar una estratègia per arribar a l’objectiu que el docent ha establert prèviament. També cerca que els estudiants tinguin una actitud decidida i motivada.
És a dir, el DUA és una oportunitat perquè el docent vegi com és la seva aula i apliqui aquests principis amb diferents metodologies a l’hora de dissenyar la planificació perquè, així, hi hagi més possibilitats de generar alumnes experts.
Entendre el DUA
Per entendre el DUA és important parlar de quatre components que van lligats i que ajuden a entendre millor aquest marc conceptual.
- Barreres
- Diversitat
- Equitat
- Coherència i precisió
1.Barreres en el procés d’ensenyament-aprenentatge
Quan dissenyem un procés d’ensenyament-aprenentatge poden sorgir barreres que impossibilitin que tot l’alumnat pugui arribar a adquirir els objectius que el docent ha marcat. Podem diferenciar-ne 3:
- Barreres a l’accés: Lligada a la motivació de l’alumnat per aprendre que varia en funció de factors com el context de l’alumnat.
- Barreres a l’aprenentatge: Lligades a la manera de comprendre i percebre la informació per part de l’alumnat. Tenen relació amb el procés cognitiu i com l’alumnat comprèn i percep la informació. L’objectiu del docent és que la major part de l’alumnat, amb les diferents intel·ligències, arribin a comprendre allò que el docent vol transmetre i arribar a l’objectiu plantejat.
- Barreres a la participació: Relacionada amb les formes d’acció i expressió de les activitats. Si s’hi pot participar o no.
DUA prové de l’arquitectura, nosaltres com a docents hi posem les barreres. El DUA el que intenta és minimitzar aquestes barreres durant el procés d’ensenyament – aprenentatge.
2.Diversitat a l’aula: Ensenyament multinivell
El DUA no s’entén sense diversitat. Implica deixar d’assumir una aula homogènia i entendre que hi ha diferents tipus d’estudiants, amb diferents tipus de nivells i que aprenen de múltiples maneres. Veure aquesta diversitat és important a l’hora de planificar.
Com cal tenir en compte l’heterogeneïtat de l’aula?
Dissenyant un ensenyament multinivell a partir de:
- Activitats amb diferents ritmes de temps: Considera que hi ha estudiants que aprenen més ràpidament que altres i per tant farà un procés més llarg o de més profunditat que aquells que aprenguin de manera més lenta.
- Activitats amb diferents nivells a la taxonomia de bloom: El nivell cognitiu també és un marc conceptual de com d’interioritzat tenen els estudiants un concepte. Si vols saber més sobre la Taxonomia de Bloom pots llegir “Objectius didàctics i com ens serveixen per prioritzar”.
- Activitats amb suports diferents: Té a veure amb la bastida. Oferir recursos de suport com a taules o fórmules per a aquells estudiants que així ho necessitin.
- Activitats més o menys dirigides: Refereix a allò procedimental, el pensament computacional i de passos a seguir.
- Activitats amb més o menys profunditat: Fins a on arribo amb un mateix resultat? Es pot analitzar i resoldre altrement?
- Itineraris d’aprenentatge: És una metodologia i una manera de dissenyar amb paisatges d’aprenentatge. Es programen diferents activitats com a recorreguts en què cada estudiant passarà per estacions diferents. Es pot personalitzar molt més l’aprenentatge i adaptar-lo a cada estudiant.
Exemple d’activitat multinivell:
A cadascuna de les estacions es fa una activitat diferent i l’alumnat va rotant pels diferents grups. Són grups d’estudiants heterogenis on els més avantatjats puguin ajudar els altres amb més dificultat.
3.Equitat educativa
L’ODS 4 (Objectius desenvolupament sostenible) de l’agenda 2030, l’objectiu és:
“Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom”
El DUA és una eina poderosa per garantir l’equitat educativa, que alhora és un indicador de la qualitat del procés d’ensenyament i aprenentatge.
4.Coherència i precisió
A l’hora de dissenyar amb DUA és important la coherència i la precisió. Què implica?
- Alineació a l’hora de programar: Alinear els continguts o sabers que volem impartir, amb els objectius, les activitats i els instruments i criteris de evaluación. Això a JUMP Math ja ve fet.
Si voleu saber més sobre l’alineació, podeu llegir “Objectius didàctics i com ens serveixen per prioritzar”.
- Altes expectatives: Implica programar i esperar sempre el màxim perquè els alumnes es converteixin en experts, sense frustrar-nos si això no passa. Pots saber més sobre altes expectatives a “La motivació a l’aula: Com motivar l’alumnat”.
El DUA a l’aula
Principis del DUA
El DUA està format per 3 principis:
Principi I: Proporcionar múltiples formes de representació
Està relacionat amb el “què” de l’aprenentatge i està basat en la representació de la informació. Es treballa a partir de les pautes següents:
- Presentar múltiples opcions per al llenguatge, les expressions matemàtiques i els símbols.
-Proporcionar les eines concretes, pictòriques o simbòliques als estudiants que ho necessitin.
- Proporcionar opcions per a la comprensió.
Assegurar-nos que tenen els coneixements previs. A la guia docent de JUMP Math ja ve dit quins són els coneixements previs necessaris per a cada activitat.
– Guiar el processament d’informació. A JUMP Math es fa mitjançant el descobriment guiat.
-Afavorir la generalització envers nous aprenentatges. Orientar sempre a provar diferents maneres de fer les coses, tal com ho aplica JUMP Math.
– Identificar elements clau, relacions o patrons. Què cal saber?, què és allò important i quines relacions té amb un altre contingut? Ajuda que l’alumnat estigui més ubicat i comprengui millor.
Principi II: Proporcionar múltiples formes d’acció i d’expressió
Està relacionat amb el “com” de l’aprenentatge, amb l’acció i l’expressió, les estratègies que se segueixen. Més relacionat amb les activitats. Es treballa a partir de les pautes següents:
- Proporcionar opcions per a la interacció física (assegurar que les eines tecnològiques (generals i de suport no generen barreres).
Exemple JUMP Math:
- Proporcionar opcions per a l’expressió i la comunicació (varietat de mitjans i eines per comunicar-se).
Exemple JUMP Math:
- Proporcionar opcions per a les funcions executives (relacionades amb els processos cognitius a l’hora de fer tasques).
És a dir, aconseguir que l’alumnat tingui estratègies per abordar bé les activitats:
- Establir fites: Relacionat amb els objectius didàctics.
- Planificació i desenvolupament d’estratègies: Si el docent planifica bé com abordar una tasca, la podrà transmetre millor als estudiants i, si ho fa per mitjà del DUA, tots ho podran fer i no hi haurà barreres.
- Gestió de la informació i recursos: Tenir estructures per organitzar la classe.
- Seguiment dels avenços: Ús del tracker.
Què és un tracker?
Formes de mesurar el progrés a classe. Un “termòmetre” per mesurar diferents aspectes dels estudiants, com ara la concentració, l’actitud, l’atenció, i cada dia poden mesurar el progrés perquè els alumnes es motivin a millorar.
Principi III: Proporcionar múltiples maneres d’implicació
Està relacionat amb el “per què” de l’aprenentatge. Fa referència a què cal fer per eliminar les barreres de participació, la implicació estimulant l’interès i la participació de l’alumnat.
L’objectiu d’aquest principi és que quan el docent planifiqui, proporcioni múltiples formes d’implicació. Com fer-ho? Amb les pautes següents:
- Proporcionar múltiples opcions per captar l’interès
-Optimitzar l’elecció individual i l’autonomia per mitjà de la presa de decisions i la consciència del propi aprenentatge. Això es pot fer amb material que els sigui familiar, desafiant l’alumnat, involucrant l’alumnat en el disseny d’objectius, amb eines per recollir i produir informació i fomentant la participació activa.
-Optimitzar la rellevància, el valor i l’autenticitat. Proporcionar diferents opcions que optimitzin allò que és rellevant, valuós, important i motivador per a cada un dels alumnes. Això es pot dur a terme mitjançant activitats variables, reals i comunicables, la fomentació a l’exploració i l’experimentació, i la fomentació a l’ús de la creativitat i la resolució de problemes.
– Minimitzar la sensació d’inseguretat i les distraccions. Generar un clima de suport i acceptació, opcions que redueixin els nivells d’incertesa i d’inseguretat, la percepció d’amenaces i les distraccions, i que ofereixin diferents nivells d’estimulació sensorial. Es pot tirar endavant per mitjà de rutines, recordatoris, alertes per anticipar la tasca, varietat en el ritme de treball i temporalització de les activitats i implicar-hi tots els estudiants.
- Proporcionar opcions per mantenir l’esforç i la persistència
-Ressaltar la rellevància de les fites i objectius, recordant-ne els objectius i la importància. Els recursos que es poden fer servir són que els estudiants formulin l’objectiu de manera explícita, presentar de diferents maneres el mateix objectiu i l’avaluació de l’objectiu (metacognició).
-Variar les exigències i els recursos per optimitzar els desafiaments establint exigències de diferent naturalesa i amb diferents nivells de dificultat. És a dir, amb varietat de problemes. Alguns recursos que cal utilitzar són: Donar profunditat als exercicis i activitats, i diferents exercicis llibre de l’alumne.
– Fomentar la col·laboració i la comunitat mitjançant la col·laboració i treball en equip. Per això hem de donar veu, ser referents en empatia i escolta, visibilitzar la diversitat i no deixar ningú enrere.
- Proporcionar opcions per a l’autoregulació
-Promoure expectatives i creences que optimitzin la motivació proporcionant múltiples opcions perquè els estudiants mantinguin la motivació. Si voleu saber més no deixeu de veure la formació “Motivar l’alumnat” des de l’apartat “Enregistraments”.
-Facilitar estratègies i habilitats personals per fer front als problemes de la vida quotidiana amb estratègies variades de gestió emocional. Per això cal fomentar la gestió de la frustració, el suport emocional i la resolució de conflictes.
-Desenvolupar l’autoavaluació i la reflexió mitjançant tècniques i reflexió sobre la pràctica. Per això cal oferir eines d’autoavaluació i rutines de pensament.