Jump Math - Programa de enseñanza aprendizaje de matemáticas

Jump Math Blog

Objectius didàctics i com ens serveixen per prioritzar

En aquesta oportunitat entendrem què són els objectius didàctics, com construir-los i com ens ajuda a prioritzar el contingut de JUMP Math.

Què són els objectius didàctics?

Els objectius didàctics són la meta a què es pretén arribar amb el procés d’ensenyament – aprenentatge i que estan vinculats a l’adquisició de competències clau i específiques. Són accions que l’alumne serà capaç de fer.

La importància dels objectius didàctics

Els objectius didàctics són importants perquè orienten els docents a definir què els ha de demanar als seus estudiants, què busca que aprenguin o facin. Alhora, els col·loca al centre del procés educatiu, convertint el docent en el facilitador o guia que acompanya l’alumnat en el camí feia la consecució dels objectius prèviament establerts.

Per què serveix construir objectius didàctics?

Els objectius didàctics:

  • Proveeixen estratègies de planificació
  • Ajuden a identificar redundàncies i llacunes de contingut
  • Centren l’atenció a l’estudiant
  • Atorgan consistència al procés d’ensenyament-aprenentatge

Quines característiques tenen els objectius?

Els objectius didàctics han de complir les característiques següents:

  • Ser explícits: No poden ser ambigus. Heu de detallar al màxim el que succeirà en el procés d’ensenyament-aprenentatge i el que s’espera de l’alumne en poques paraules.
  • Ser temporalitzats: Cada objectiu ha de tenir una data inici i final. Distingir els objectius a curt i llarg termini.
  • Ser flexibles: Els objectius no són estàtics, per la qual cosa varien en funció del context de l’aula a cada moment.
  • Ser mesurables: Els objectius han de ser concrets i mesurables. S’han de poder obtenir evidències de la seva consecució.
  • Ser assolibles: A l’hora d’establir objectius cal ser realista i marcar objectius que respectin la diversitat de ritmes d’aprenentatge dels estudiants.
  • Ser precisos: Cal definir de manera concreta i personalitzada allò que volem que el grup sàpiga, sàpiga fer o sàpiga ser.

Els objectius didàctics a la LOMLOE

A la LOMLOE els continguts s’agrupen en sabers bàsics que l’alumnat deu integrar durant el procés d’ensenyament i aprenentatge. Posteriorment els docents avaluem aquest procés d’integració de sabers, a través dels criteris d’avaluació, que a la LOMLOE estan relacionats amb les competències específiques de matèria, que alhora es relacionen amb les competències clau a través dels descriptors operatius.

Els objectius didàctics són un element pont, ja que en crear-los és molt més fàcil per al docent saber què ha davaluar. Els objectius impliquen “escollir” què aprendran els estudiants (contingut, procediment, actitud) en relació amb els sabers, per després utilitzar els criteris d’avaluació i veure si han complert o no els objectius, és a dir, si s’han integrat els sabers curriculars o no.

Situacions d’aprenentatge

Segons la LOMLOE, les situacions d’aprenentatge són activitats que impliquen orientar l’alumnat cap a actuacions associades a les competències clau i específiques, i que contribueixen a assentar i desenvolupar-les.

Dissenyar una situació daprenentatge és molt més fàcil quan sestableixen objectius didàctics.

Quan s’hi afegeix una acció davant del saber, es dissenyen activitats més concretes que impliquen competències més enllà de memoritzar un concepte o un mètode de resolució. Impliquen una anàlisi i una reflexió. D’aquesta manera, no és igual agafar el saber fraccions amb un denominador diferent com a punt de partida que establir un objectiu concret: “comparar fraccions amb un denominador diferent”. En el segon cas, és molt més senzill plantejar una situació d’aprenentatge associat al desenvolupament de diferents competències com pot ser la representació o la comunicació.

Com construir objectius didàctics

Els objectius didàctics estan compostos per dos elements claus:

1. Nivells d’aprenentatge:

Els nivells d’aprenentatge es defineixen com les diferents fases per les quals l’alumne passa en aprendre un nou coneixement, ja que en fer-ho hi pot aprofundir més o menys.

Hi ha dos marcs teòrics que permeten avaluar els nivells d’aprenentatge:

La taxonomia de Bloom:

La taxonomia de Bloom permet taxar a quin nivell cognitiu es troba el concepte après.

  • El nivell de coneixement fa referència a memoritzar un concepte o saber que existeix.
  • El nivell de comprensió fa referència a comprendre el concepte relacionant-lo amb altres conceptes que ja es coneixen.
  • El nivell aplicació comporta l’ús del coneixement adquirit.
  • El nivell anàlisi implica la descomposició del concepte en idees perquè es vegi la jerarquia i la interrelació entre elles.
  • El nivell avaluació és la proposició de judicis sobre el valor del que s’ha après.
  • El nivell crear és la síntesi que fa referència a la unió de diferents conceptes per formar un nou coneixement.
La taxonomia de Bloom - objectius didàctics

La profunditat de coneixement de Webb:

La profunditat de coneixement de Webb és un marc que permet identificar el nivell de rigor de les activitats que proposem per avaluar l’adquisició d’un coneixement.

Es compon de 4 nivells que van des de la reproducció o recordatori de fets fins a la resolució de problemes a l’últim nivell passant per activitats de comparació i raonament.

Profunditat de coneixement de Webb - Objectius didàctics

2. Infinitius per a objectius:

El segon element clau per construir objectius didàctics són els verbs en infinitiu o infinitius per a objectius.

Hem vist que els objectius sempre es formulen amb un verb infinitiu que constitueix lacció que volem que el nostre alumnat aconsegueixi fer. Doncs bé, ara veurem que segons el nivell d’aprenentatge (taxonomia de Bloom) que vulguem potenciar en el nostre alumnat, podem fer servir uns infinitius o altres.

Els infinitius per a objectius serveixen per enunciar objectius adreçats a un nivell concret de la taxonomia de Bloom partint del mateix contingut. D’aquesta manera puc avaluar fins a quin nivell arriben els estudiants i per personalitzar l’aprenentatge, per exemple.

Per exemple, es pot demanar a alguns alumnes que classifiquin les operacions matemàtiques mentre que a d’altres només els demanaré que les utilitzin.

Així a la taula veiem verbs relacionats amb cada nivell de la taxonomia de bloom. Per exemple, si el saber o contingut que em toca donar és la suma, puc establir els objectius següents:

  • Definir la suma: saber que la suma és loperació matemàtica que serveix per calcular el total. (Nivell I: Conèixer)
  • Interpretar la suma: relacionar amb l’addició. (Nivell II: Comprendre)
  • Utilitzar: realitzar l’operació de sumar. (Nivell III: Aplicar)
  • Diferenciar: saber diferenciar una resta d’una suma o diferents tipus de suma i discutir-ne els resultats.(Nivell IV: Analitzar)
  • Concloure: entendre els conceptes que s’utilitzen per fer una suma i elaborar un pla per resoldre-hi un problema. (Nivell V: Avaluar)
  • Qualificar: avaluar un resultat obtingut en resoldre un problema amb sumes. (Nivell VI: Crear)
Verbs en infinitiu - Objectius didàctics

Quina utilitat donar-li?

Els verbs en infinitiu o infinitius per a objectius són molt útils per construir els nostres objectius didàctics a partir dels objectius de la guia docent. Així com distingir els nivells de cada bloc del descobriment guiat, cosa que ens permet personalitzar l’aprenentatge i prioritzar el contingut de les sessions en funció d’aquests.

D’aquesta manera, segons el nivell de l’alumnat, el moment de la classe i d’altres circumstàncies, es pot prioritzar uns blocs o d’altres tenint en compte que l’objectiu general de la lliçó.

Si sou una persona amb ganes d’aprofundir sobre la metodologia JUMP Math o sobre altres temes relacionats amb l’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques, no deixeu escapar aquestes trobades i apunteu-vos a les nostres formacions.

Comparte