Entre els anys 2018 i 2021, s’han dut a terme 5 pilotatges amb metodologies alternatives a les tradicionals, per poder extreure’n conclusions i impulsar un pla de millora en les matemàtiques.

Les metodologies utilitzades durant aquest pilotatge han estat: Piensa Infinito, Numicon, JUMP Math, ABN i Smartick com a recurs de suport per a les famílies.

A més, el dia 25 d’octubre del 2022, es va dur a terme la Jornada: Orientaciones para las buenas prácticas de las Matemáticas. Durant la mateixa, José María Marbán Prieto del Grup de Recerca Reconegut “Educació Matemàtica” – Universitat de Valladolid, va exposar, sota el nom “Pla de millora de les matemàtiques a Castella i Lleó: què hem après?”, els resultats d’aquesta implantació.

En aquesta nota us explicarem quins han estat els resultats i a quines conclusions s’han arribat.

Continua llegint!

Característiques metodològiques

Les 5 metodologies proposades per a la investigació per al pla de millora de les matemàtiques, han estat seleccionades sota les mateixes característiques metodològiques:

• Multisensorials: Totes estan centrades en allò que podem tocar i visualitzar.
• Flexibles: Són fàcilment adaptables a situacions d’aula, context escolar, ritmes d’aprenentatge i perfils de l’alumnat.
• Participatiu: Totes metodologies implantades conceben les matemàtiques fent matemàtiques, sobretot de manera col·laborativa.
• Humanistes: No només se centren en els aspectes cognitius dels estudiants, sinó també en els aspectes afectius (motivació, gust, actituds, autoestima, autoregulació a l’aula).

Context

La principal preocupació que s’ha percebut a les aules i en el professorat està relacionada amb allò afectiu. Aquesta preocupació ha estat el fil conductor durant els pilotatges.

L’actitud dels estudiants davant de les matemàtiques es troba en caiguda. Frases com “no m’agraden les matemàtiques”, “no se’m donen bé”, “jo no soc bo per a les matemàtiques” són socialment acceptades. Tot i això, el més preocupant és que aquesta bretxa comença des de molt primerenca edat, generant una baixa autoestima, ansietat per a les matemàtiques i un rebuig que produeix un efecte dòmino.

El procés de presa de dades dels pilotatges

Instrumets Utilitzats

Per al procés de presa de dades dels pilotatges s’han fet servir diversos instruments, sobretot qualitatius i quantitatius.

S’han dut a terme entrevistes semiestructurades a centres i professors, escales afectives al professorat, escala d’autoeficàcia percebuda als docents, escala afectiva MAM a l’alumnat i prova diagnòstic de 3r, entre d’altres.

Particularment, pel pilotatge amb JUMP Math, s’ha utilitzat la Bateria de Teste Evamat i Grupos Focales.

El procés

Els pilotatges van començar el setembre de 2018. Aleshores es van prendre les primeres dades en el grup de control el novembre d’aquell mateix any i després el maig de 2019 per veure l’evolució de la proposta.

El novembre de 2019 es van prendre les primeres dades dels grups experimentals, que ja feia un any que treballaven amb aquestes propostes.

Al segon any d’avaluació, va començar la pandèmia i va amenaçar de posar fi a tot. Això va afectar especialment aquells en situacions més vulnerables (econòmica, familiar, amb menys recursos, amb més inseguretat en les matemàtiques). Però, tot i haver tingut cert impacte davant d’aquestes proves, no ha aconseguit acabar amb el pilotatge.

Per acabar, es van tornar a prendre dades el març de 2021 en nous grups de control i grups experimentals.

Resultats dels pilotatges pre pandèmia

Numicon

Als grups experimentals a NCM (un nivell de competència matemàtica), el percentatge d’alumnes en nivell superior de competència es va incrementar i disminuir el percentatge d’alumnes amb nivells baixos de competència matemàtica.

Pel que fa al tema afectiu es va aplicar l’escala Maths and me (MAM, Andelson 2006) i es va apreciar una avaluació emocional molt positiva, mesurant el gust per a les matemàtiques, percepció d’utilitat de les matemàtiques i alguns trets d’ansietat.

Hi va haver una tendència de millora en el grup experimental, sobretot en el gust per les matemàtiques i sense cap diferència entre nens i nenes, encara que no és gaire significatiu pel curt període en què s’ha dut a terme.

Que a tot l’experiment es mantinguessin els mateixos nivells tant els nens com les nenes, és un símptoma bo a destacar. No es veu la bretxa a la part afectiva entre els dos col·lectius.

Piensa Infinito

En comparar competència matemàtica amb la bateria que es va fer servir de resolució de problemes, hi ha hagut diferències significatives a favor del grup experimental, tant en la valoració global com en les subproves, en la capacitat de l’alumnat d’enfrontar-se a la resolució de problemes en les matemàtiques.

On més es notava la diferència era en els problemes de més complexitat. Com més complex era el problema, més notable era la diferència entre els que ho feien amb Piensa Infinito i els que ho feien amb un mètode més tradicional.

Tot això, mantenint la mateixa dinàmica de millora en la part del domini afectiu de l’alumnat participant: Lleugera millora en els grups experimentals, perfil emocional de l’alumnat molt positiu, i sense diferències entre els nens i les nenes.

JUMP Math

El que més va destacar d’aquesta metodologia és el suport que va donar a l’alumnat que es trobava en els nivells més baixos, fent que aquests estudiants incrementessin clarament les seves competències.

També es va observar una millora clara en la resolució de problemes del mateix test que requeria suports gràfics i visuals.

La mateixa tendència s’ha observat en l’aspecte emocional: Una lleugera millora no significativa i un valor emocional de l’alumnat, també positiva.

ABN

Va ser un dels pilotatges que millor va sobreviure a la pandèmia. No s’observen diferències tècniques ni en rendiment ni en distribució de l’alumnat per nivells de rendiment.

També es destaca la valoració emocional molt positiva i una alta correlació entre allò que es puntua en les escales afectives i en el rendiment matemàtic. La part emocional també va resistir a la pandèmia.

Smartick

La situació va ser una mica més fora del normal, ja que no es tractava com en els mètodes anteriors, d’una forma d’ensenyament de les matemàtiques sinó d’un suport a les famílies. Es volia mesurar la dinamització de les famílies i s’ha pogut veure que als cursos de 4t EP, 5è EP i 6è EP els pares senten que ja no són capaços d’ajudar els seus fills amb les matemàtiques. Fins i tot, se senten malament per no poder donar aquest tipus d’assessoria o suport.

S’han fet estudis sobre els rols parentals en relació amb l’activitat escolar i una de les millors acceptades és la dels cinc rols:

3 rols indirectes:

• Rol motivador: en què s’intenta motivar els fills i incentivar que podran amb allò proposat.
• Rol proveïdor: que aporta recursos (vídeos tutorials, llibres, etc.)
• Rol monitor: que sobrevola el que fan els fills i estan atents a allò que fan (quins deures té, si ja els ha entregat, quins exàmens té, en què ha fallat, etc.).

2 rols directes:

Tenen a veure amb el contingut matemàtic complet.

• Rol conseller: que és capaç de donar un consell sobre com fer front a un repte.
• Rol assessor: ajuda quan es troben amb una dificultat i dona pistes perquè pugui resoldre’l de manera autònoma.

En aquest estudi es parla d’una situació equilibrada dels 5 rols, i per això calia reduir els de Motivador, Proveïdor i Monitor; i augmentar el de Conseller i Assessor.

Per això, les famílies havien de sentir-se capacitades per poder jugar aquests rols.

El que es va fer va ser dotar les famílies dels cursos d’una llicència d’ús de Smartick en paral·lel amb els seus fills. Tots dos feien 15 min. al dia de treball amb la plataforma com a iguals, perquè anessin comentant les seves jugades i interactuant com a iguals, per veure quin efecte tenia el clima matemàtic a casa i la percepció del rol i el canvi en el rol.

D’aquesta manera es va aconseguir un increment notable en el canvi de rol de conseller i assessor. També va augmentar el rol Motivador i va disminuir significativament el de Monitor.

Aspectes qualitatius: El que pensen els protagonistes a prop dels pilotatges

Numicon

Perceben millores significatives en el treball cooperatiu, en el plantejament i la resolució de problemes, el càlcul mental i l’autoconcepte i la motivació.
Es perceben millores a l’alumnat amb dificultats (desconeixement de l’idioma, hipoacúsia, etc.)
Punts forts: material manipulatiu, motivació de l’alumnat, adaptabilitat del mètode.

Piensa Infinito

Aspectes positius:

• Augment de l’autonomia i la cooperació
• Majors oportunitats per comunicar i argumentar
• Millores en la creació i la resolució de problemes.
• Satisfacció de les famílies
• Canvis en la manera d’entendre la docència de les matemàtiques
• Millores en l’actitud i la motivació de l’alumnat
• Millores en el seu autoconcepte matemàtic i en el gust per les matemàtiques
• Visió de la metodologia com a especialment útil per a la transició d’Educació Infantil a Educació Primària

Aspectes a millorar:

• Necessitat de més activitats de reforç
• Dificultat d’alguns casos per seguir les guies
• Alt cost dels materials

JUMP Math

Aspectes positius

• Millora de la competència (realització d’operacions, ordenar nombres i estratègies de càlcul)
• Alumnat més motivat
• Va del concret a allò que és abstracte
• Guies didàctiques molt ben estructurades i sistematitzades
• Millora l’autonomia del professorat i de l’alumnat
• Afavoreix el respecte pels diferents ritmes d’aprenentatge

ABN

Aspectes positius:

• Pel que fa als canvis metodològics promoguts pel pilotatge, la majoria apunten a l’ús de materials manipulatius amb més freqüència a l’anterior metodologia que treballaven. Ja bé pels materials aportats pel propi pilotatge, o bé pels realitzats i compartits pel professorat; que ha creat un ambient de treball en equip.
• Les classes són més actives i participatives, on es demana a l’alumnat que verbalitzi allò que està fent.
• Perceben que l’alumnat està més motivat per l’ús de materials i això fa que se sentin més segurs a l’hora de fer matemàtiques i, amb això, tenir més confiança en els seus càlculs i una actitud més positiva envers les matemàtiques.
• Destaquen l’ús de material manipulatiu en el cas d’alumnat amb dificultats d’aprenentatge com a element clau per millorar la seva actitud cap a aquesta matèria.

Què és el que sembla que ha funcionat als pilotatges?

Veiem clar que l’educació matemàtica és una missió compartida entre l’alumnat, l’escola, les famílies i l’entorn. Dins l’escola, la missió ha de ser projecte de centre perquè no mori ni desaparegui. Passa el mateix amb l’alumnat: moltes activitats només tenen sentit des de la interacció i el treball cooperatiu.

Així, les quatre paraules claus d’aquest pilotatge han estat:

• El caràcter multisensorial dels recursos treballats a l’aula
• El caràcter lúdic, que fa que es gaudeixi aprenent
• El fet que estigui contextualitzat
• Tenir un caràcter obert d’adaptar-se a les situacions de cada centre

Altres aspectes a destacar

L’efecte de la visualització

Quan fem matemàtiques, moltes xarxes neuronals s’engeguen, algunes de les quals interactuen o formen part d’un engranatge. Però quan es posa en joc el càlcul mental es posa en funcionament:

• El processament de la quantitat en format visoespacial
• Sistemes de memòria episòdics i semàntics
• Control de l’atenció, detecció de prominència
• Processament de la informació numèrica a través de símbols visuals
• Memòria de treball, control executiu

Si llegim amb deteniment, en dues apareix la paraula “visual”. És a dir que, fins i tot en el càlcul mental, el que és visual està a les nostres xarxes neuronals tractant de jugar el seu paper. Tots els enfocaments del concret pictòric abstracte treballats en el pilotatge han ajudat molt aquest assoliment de fets numèrics, la comprensió profunda, establir connexions i un aprenentatge molt més sòlid.

Tots aquests mètodes són potencialment triple P. La triple P fa referència que tots els mètodes utilitzats són potencialment inclusius; i ho són per les 3 P de la inclusió: Presència, participació i progrés.

Matemàtiques i DUA

Fins i tot a la pandèmia, per mantenir el caràcter inclusiu, s’ha recorregut a recursos digitals vinculats al DUA, cosa que ha permès mantenir l’impacte de la no presencialitat amb alternatives digitals que ajudaven a percebre la informació, l’ús de llenguatges i símbols, mantenir la persistència i l’interès, afavorint la comunicació i l’expressió, les funcions executives i l’autoregulació de l’aprenentatge.

Tots els mètodes participants del pilotatge ho han dut a terme atenent els tres grans principis de DUA.

Principi I:

Ser conscient que percebem i comprenem la informació de maneres diferents.

Principi II:

Aprenem i ens expressem de maneres diverses.

Principi III:

Els nostres camps emocionals són diferents i personals. Ens motivem de maneres diferents, ens enganxen i ens agraden diferents estímuls, la qual cosa comporta diferents maneres d’implicar-nos.

Altres pautes rellevants:

• Objectius explícits centrats en l’aprenentatge + l’avaluació formativa.
• Focus posat en el raonament i la resolució de problemes (amb una gestió adequada del temps).
• Ús de diferents representacions establint connexions i relacions entre elles.
• Pensament visible. Aprenem a raonar també escoltant a altres raonar.
• Ús de tasques “riques” i preguntes estimulants.
• Gestió d’expectatives tant del professorat com de l’alumnat.

Si a tu també t’agradaria implantar JUMP Math al teu centre d’estudis, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i t’oferirem tota la informació necessària pel canvi metodològic.