El repte davant de la crisi sanitària – Carmen Salcedo
Com hem reaccionat des del sistema educatiu davant aquesta conjuntura? Quantes notícies hem rebut aquests dies sobre la previsió de retorn a les classes o sobre l’examen de Selectivitat? Ningú discutealcSix l’enorme repte que suposa aquesta crisi sanitària, però si analitzem la resposta donada fins ara, aquest estat d’emergència s’erigeix com un gran mirall on es reflecteix sense cap filtre el nostre sistema educatiu. I la millor manera d’evidenciar-ho no és mitjançant estadístiques, comunicats oficials o joc de previsions de dates, sinó a través de la pròpia experiència del nostre alumnat, docents i famílies, al cap i a la fi els protagonistes del procés educatiu. Només cal bussejar aquests dies per les xarxes socials o tenir un servei d’atenció a docents d’etapes preuniversitàries, com és el nostre cas, per adonar-se que el sistema educatiu ha reaccionat tal com és.
Què ha retratat la crisi del coronavirus? – Carmen Salcedo
En primer lloc, que el nostre model educatiu té el seu epicentre en les classes presencials (un indicador indiscutible és l’horari lectiu del qual encara no tenim evidència de la seva eficàcia). Estem lluny encara de teixir una proposta educativa que transcendeixi les parets de les aules, que integri els entorns formals, no formals i informals d’aprenentatge de nens i adolescents. Per això, ens ha descol·locat baixar les persianes de les nostres instal·lacions educatives i, malgrat haver fet una inversió considerable fa anys en recursos i formació digital a docents i alumnes, no podem negar l’evidència: la bretxa digital encara assota a moltes famílies del nostre alumnat i es converteix en un determinant per a aconseguir l’equitat educativa.
D’altra banda, si revisem com s’està abordant, per exemple, el plantejament de la prova de la Selectivitat en aquesta situació, emergeix una altra gran realitat: continuem posant el pes en els continguts i no en el desenvolupament de competències claus perquè el nostre alumnat exerceixi una ciutadania activa, conscient i compromesa en la societat del segle XXI. És cert que la ministra Celaá esmentava el passat dia 25 de març que es vol que “l’alumne demostri el que sap, no el que no ha donat”. Però si ens remetem al que és el batxillerat avui dia, ens trobem amb un gran repositori de continguts curriculars; amb exàmens recurrents tipus test amb preguntes paranys per a comprovar, per exemple, si els nostres estudiants s’han llegit realment els llibres que els hem designat.
En comptes de situar als futurs estudiants universitaris en una incertesa contínua sobre possibles dates i model d’un examen, no seria un moment idoni perquè reflexionessin sobre totes les dimensions socials, polítiques, científiques i econòmiques que s’estan posant en joc en aquests moments? Per què no aprofitem aquesta conjuntura perquè reflexionin, per exemple, sobre sí mateixos i el que volen ser? Cal no oblidar que l’orientació vocacional continua sent deficitària en secundària o batxillerat; la xifra d’universitaris que abandonen els estudis o canvien de grau universitari en el primer any té un impacte no sols econòmic per al sistema, sinó també per als propis estudiants i les seves famílies (sense esmentar la crisi personal en la qual entren molts joves).
Grans esquerdes en el sistema educatiu – Carmen Salcedo
Per aquest enfocament educatiu que continua posant tant d’èmfasi en els continguts, molts docents s’han vist conduïts aquests dies a remetre una agenda desbocada d’activitats a alumnes i, realment, als seus progenitors. Per cert, de nou aquí present la bretxa educativa. Quants pares i mares amb estudis poden ajudar als seus fills a partir del primer any de secundària?
Però enmig d’aquesta imatge projectada del nostre sistema educatiu, apareix la gran fortalesa d’aquest: els mateixos actors del procés d’ensenyament-aprenentatge. En les xarxes socials, adolescents formulen preguntes poderoses sobre la situació que estem vivint, fins i tot llancen una mirada crítica sobre la resposta educativa que estem oferint-los; docents s’apunten diàriament a cursos virtuals de formació del professorat per a continuar preparant-se i estan treballant més hores per a disposar de recursos i atendre el correu electrònic amb desenes de missatges; i pares i mares s’afanyen perquè els seus fills no perdin la rutina d’aprenentatge, malgrat estar vivint situacions domèstiques molt difícils.
El nostre sistema educatiu té grans esquerdes que la crisi ha posat en evidència de manera crua. Però igual que els professionals sanitaris que estan demostrant la seva excel·lència humana malgrat la fallada del sistema, docents, famílies i estudiants estan mostrant la seva musculatura de resiliència i capacitat. Quan amaini aquesta gran emergència, aprofitem d’una vegada per a donar-los veu i capacitat per a transformar el nostre model educatiu.
Carmen Salcedo Vereda
Dra. en Antropologia Social i Cultural
Directora de recerca i projectes educatius a JUMP Math i UpSocial
