JUM MATH Actualidad

3 des. 2019

Un de cada quatre estudiants espanyols no dominen les matemàtiques

Els resultats de l’informe PISA 2018, que es publica avui, tornen a posar de manifest la precària situació de l’aprenentatge de matemàtiques en el nostre sistema educatiu. Miquel de Paladella, economista i expert en innovació social, considera que la societat no deu ni pot resignar-se davant el baix nivell adquirit en matemàtiques de tants alumnes.

Miquel de Paladella, CEO de JUMP Math expressa la seva decepció davant les xifres llançades en el nou informe PISA: “Altres tres anys perduts, i ja van quinze. El 24,7% de participants en l’informe PISA a Espanya no han aconseguit superar el nivell bàsic en matemàtiques. Això significa que només poden realitzar accions que són òbvies i que es deriven immediatament dels estímuls donats. No saben aplicar la matemàtica a situacions simples de la vida real’. “En l’altre extrem, només tres alumnes d’una aula de 28 podria aspirar a una carrera cientificotècnica, que són i seran les més demandades en el mercat laboral en els pròxims 5-10 anys”.

Dades de PISA
Xifres EVOLUTIVES informe PISA (2003-2018)

ESPANYA NO SUPERA EL NIVELL 2 NIVELLS SUPERIORS (5/6)
2003 23,00% 7,90%
2006 24,70% 7,20%
2009 23,70% 8%
2012 23,60% 8%
2015 22,20% 7,20%
2018 24,7% 7,3%

Aquestes dades posen de manifest que el sistema educatiu espanyol no està progressant a aconseguir l’objectiu que tots els estudiants adquireixin les competències matemàtiques bàsiques per a participar en una economia moderna centrada en el coneixement.

evolucion
El problema de l’ensenyament de matemàtiques a Espanya no ha millorat des que es van iniciar les proves PISA en aquest àmbit l’any 2003. Les causes són múltiples, i s’han estudiat sovint a nivell internacional.
Paladella destaca tres en particular:

1. “No creiem que són capaços”. Molts pares, mares i docents no creuen que els seus fills i estudiants siguin capaços d’entendre les matemàtiques. Per això, es resignen a la possibilitat d’aprendre matemàtiques, com si hi hagués una característica genètica que els impedís entendre-les. Els nens ho escolten o indirectament ho capten, i amb això ja no fan l’esforç per entendre. Creure’s incapaç és la sentència definitiva. Ja no depèn del seu esforç, i per tant no fa falta fer-ho, ja no lluiten contra els reptes.

2. Avui dia, encara molts centres i docents ensenyen matemàtiques mecànicament, a través de fórmules i trucs en lloc d’entendre el concepte en si. No s’ensenyen les matemàtiques des del concret i la seva aplicació, i així tot queda en un àmbit abstracte i aliè a molts estudiants.

3. Els plans d’estudis són innecessàriament densos. Es podríen reduir a la meitat. El docent queda abandonat a la seva sort, esperant que faci el que pugui, encara que es quedi a mig fer el treball. Però fa ja anys que els docents demanen reduir els continguts en aquest sentit.

Els docents i sobretot els nostres alumnes es mereixen accedir a programes de matemàtiques contrastats, que funcionin. Ja existeixen, però seguim dedicats a utilitzar el mateix de sempre, o dinàmiques pedagògiques noves però no contrastades, que més que solucionar el problema, el confonen. “Hem d’exigir que els centres accedeixin a recursos educatius provats amb èxit, que afavoreixin la seqüenciació i l’ordenació de processos que portin a un bon aprenentatge”.

Miquel de Paladella, és expert d’innovació social de la Fundació COTEC, professor d’innovació a la Universitat de Barcelona, i a l’Institut d’Innovació d’ ESADE i CEO d’UpSocial.